Dream Theater a Badalona

Buf!! Després de l'euforia i el bon gust de boca que m'han deixat aquest parell de grans grups del heavy metal progressiu (Dream Theater tirant més a Metal Melodic, Symphony X tirant més a Power Metal), i d'haver llegit unes quantes crítiques del concert, potser és moment que escrigui com va anar la cosa.

Cal a dir que a en Pau i a mi ens feia molta ilussió veure a aquest parell de bandes, així que no espereu que sigui gaire objectiu en la meva opinió, jeje ;D. En fi, comencem.

El concert es celebrava al Pavelló Olímpic de Badalona. A l'entrada posava que les portes s'obririen a les 20:00, però quan vam arrivar nosaltres, allà les 19:15, ja estava entrant gent al recinte. Vam decidir situar-nos en el galliner, és a dir, a la zona de pista, i ens vam apalancar en el que seria l'equivalent a una décima fila, una mica a la dreta del centre de l'escenari. Calculant lo d'hora que haviem entrat ens tocava esperar, així que ens vam sentar a terra i vam fer petar la xerrada.

I més o menys allà tres quarts de nou (20:45 pels profans ;P) va ser quan les llums es van apagar per donar pas a Oculus Ex Inferni, la intro del disc que venien a presentar-nos els Symphony X: Paradise Lost.


Lo millor dels 45 minuts en que van tocar van ser, per mi, lo següent:

Per començar la increíble veu de Rusel Allen. No només canta be en estudi, sino que en directe el tiu se surt. Realment vaig gaudir moltíssim de la seva veu. A més es va fer de seguida amb el públic, és un cantant amb molt de carisma (carisma, no atractiu físic eh?? je je), i va animar força el cotarro.

Segón, Michael Romeo a la guitarra. Genial. Cada cop que li tocava fer el solo, es sentia el cruxir dels colls al dirigir-se tots els caps de la sala cap a on era ell per poder entreveure encara que fos una mínima part de la seva técnica.

Tercer, Michael Lepond, al baix, va ser per a mí tota una sorpresa. Va fer un molt bon treball, però on va demostrar la seva qualitat i la seva técnica va ser en un "duel" amb Michael Romeo. I dic això perque, excepte al principi en Domination i Sea of Lies, el baix no se sentía gaire. Caca de técnics de so. En fi, tot un descobriment per a mí el veure a aquest home treballar en directe.

I per últim, i no menys important per mí, que tot i lo baixet que sóc, els vaig poder veure de puta mare, jajajajajaja!!! XD


Lo pitjor, l'escenari tot negre, la mala qualitat de so i lo curt del repertori.

En el primer cas, podien haber ficat almenys el nom de la banda en la tela que tapava la resta de l'escenari i la bateria dels Theater, com a mínim. O haber projectat el nom del grup, o la portada de l'últim disc, en la tela.

En el segon cas, un "cero patatero" pels técnics de so. El so no era ni nítid ni gaire potentillu. En un principi s'entén, són els teloners i no han d'eclipsar al grup principal, però això no es fa amb uns teloners de la seva qualitat, técnica i rodatge. I tot i que el so no era gaire bo, la veu de Rusel era increíble. No em puc imaginar com deu ser veure'ls en directe amb un so com deu mana.

En el tercer cas, buenu, quan toca una banda com ells, sempre en vols més. S'em va fer curtísim!!

Uo! Sí. També va haver-hi una altra part negativa. No li tenia pillat el truc a la cámara per fer fotos en concerts i fins que li vaig pillar el truc va passar molta estona. Són poques les fotos que vaig poder treure d'ells, snif snif... en fi, que hi farem. Millor 3 fotos ben parides que ni una, ja que l'entrenament forçat amb els Symphony em va servir per poder ametrallar a flashos als Theater, jejeje.

Aquest és el repertori que van tocar Symphony X. Si feu click en els links anireu a parar als videos que hi han penjats per yutube:

Oculus Ex Inferni (Intro de Paradise Lost)
Set The World On Fire (Paradise Lost)
Domination (Paradise Lost)
Serpent’s Kiss (Paradise Lost)
Sea of Lies (The Divine Wings Of Tragedy)
Paradise Lost (Paradise Lost)
Inferno (Unleash The Fire) (The Oddysey)
Of Sins And Shadows (The Divine Wings Of Tragedy)

I apa, a esperar que toquessin Dream Theater.

Durant l'espera a que toquessin els Dream Theater el galliner es va anar apretujant a mida que gent de les grades anava entrant a la zona de pista, i tots voliem estar lo més a prop possible. Va ser una batalla plena de subtilesses i de defensar el territori (mentre escric això m'està sonant al cap War For Territory de Sepultura XD).

Després de mitja hora d'espera, un semàfor que havia penjat a dalt de l'escenari es va posar en ámbar, els llums es van apagar i es va desatar la bojeria a mida que un video introductori precedia als Dream Theater.


I ale, semàfor en verd, la banda a l'escenari i tots a botar i a gaudir de la festa. I quan va sonar la veu de James La Brie, va quedar ben clar que la cosa prometía. Un vocalista que per al meu gust és molt bo, i que va saber fer servir el seu instrument a un gran nivell. La veritat es que no sabía a qui de tots cinc mirar en cada moment, encara que quan eren la hora dels solos, quedava ben clar a qui tenia que quedar-me mirant ben embobat, je je.

Quan van sonar les primeres notes de "Surrounded" em vaig emocionar. És la meva cançó predilecte d'aquest grup, tant a nivell compositiu (és a dir, que m'agrada com sona) com a nivell líric (és a dir, que m'agrada el que diuen a la lletra :P). Sencilament, m'encanta, i em vaig deixar la veu corejant-la. El solo del senyor Jon Petrucci va estar soberbi, i més tard el teclista Jordan Rudess ens va sorprendre a tots amb un teclat portàtil i batint-se en duel amb Petrucci. Genial.

En "Dark Eternal Night", una de les més canyeres del seu repertori, un no sabia on mirar, si al grup o a la animació que estaven projectant, on es veien als Dream Theater en dibuixos animats lluitant contra un monstre que tenia pinta de home llop i alliberant a la gent dels seus fils de marionetista. Molt curraete. Com a anécdota, quan el dibuix de Mike Portnoy, el bateria (peazo bataca por dioss!!) li fot una escupinada a l'ull central de un altre monstre, tota la sala es va riure i va aplaudir molt, cosa que va fer que Portnoy mirés a la pantalla per veure qué pasava. Va ser molt divertit, ja ja.

"The Spirit Carries On" va ser el moment per encendre el metxeru (pels qui en tenien, és clar) i gaudir d'un gran baladón. I "In The Prensence Of My Enemies" va ser el moment on van demostrar (si per a algú encara no ho havien demostrat prou) la seva increíble qualitat com a músics individuals i com a banda compacte. Olé!

Després d'aquesta interpretació va haver-hi un petit parón per a que el públic fes ús al seu dret de reclamar els bissos, i així va ser. Curiositat apart, en Mike Portnoy es va cambiar la semarreta per una del Barça, cosa que va fer que molta gent de la sala aplaudís. Suposo que a Madrid es devia posar una del Madrid (o del Atleti, qui sap!! Algú m'ho podria confirmar?), evidentment, però no erem a Madrid aquella nit, jijiji ;D Van fer un pupurri de cançons (em sembla que a això se li diu Meddley :P), i apa, final de traca, ovació i somriure de orella a orella.

Cal a dir que el so va estar a un gran nivel, no com en el cas de Symphony X. Devien substituir als becaris que havien posat a Symphony X? O els hi van cambiar el xip en plan Matrix? ;P En fi, una gran nit amb uns grans grups, que desperten passions tant per la seva qualitat técnica com compositiva. Genial.

Aqui teniu el set list de Dream Theater, júntament amb els seus enllaços de YouTube ;)

-Constant Motion (Systematic Chaos)
-Strange Deja-Vu (Scenes From A Memory)
-Blind Faith (Six Degrees Of Inner Turbulence)
-Surrounded (Images And Words)
-The Dark Eternal Night (Systematic Chaos)
-Take the Time (Images And Words)
-The Spirit Carries On (Scenes From A Memory)
-Forsaken (Systematic Chaos)
-In The Presence of Enemies (1 y 2) (Systematic Chaos)

I aquí el medley:

-Trial of Tears (Falling Into Infinity)
-Finally Free (Scenes From A Memory)
-Learning to Live (Images And Words)
-In the name of God (Train Of Thought)
-Octavarium (Octavarium)

Que qué ens va semblar el concert? Be, una imatge val més que mil paraules, jejeje!!

Aquí us deixo també un petit tast del que es va viure en el pabelló, je je!! El video no es meu, però algú va grabar aquest increíble solo en el pabelló de Badalona, i és per donar-li les gràcies per la bona qualitat de so i d'imatge. El que ho hagi grabat és un crack. Olé per ell (o ella, qui sap!!). I olé por esos Theater+Symphony!